divendres, 23 d’octubre de 2009

423 -- EL LLORO, DALI I GALA... joc literari nº130


EL LLORO, DALÍ I GALA...

joc literari nº 130 proposat per J.M.Tibau

Escrit d’Antoni Fortuño Sas

Quan Dalí va perdre el lloro, es va quedar sense parla. Cap pinzell el consolava, i és que el lladre li havia fet desaparèixer el color verd i sense el verd... estava verdut.... fallar-li el color que amb tant amor havia creat, que fins havia ja estripat tots els apunts per que el lloro verd fins parlava i havia aprés la composició... Si, estava verdut, no hi podia fer més.

Posà un paper escrit a la porta per si algú en sabia res i als tardets sortia als balcons cridant amb la seva veu característica .

- Lloro, torna, home, torna... Em fas falta...

Quan s’assabentà la Gala que havia desaparegut el lloro que el Dalí havia verdut, li preguntà.

- On tenies les mans que set va escapar...Salvador, com pots dir-te salvador si no saps salvar al lloro que potser un gos l’hagi embocat i no el tindrem mai més. I a mi també em fa falta el lloro verd ...Per mi no ets cap salvador sense el lloro a la ma. O sigui que me’n vaig i no tornaré més i és igual que ploris com que no ploris, ja em veuràs d’esquena a la finestra... per que el teu lloro no ressuscita... i tant verd que era !!!

Si si, la Gala va marxar i va quedar sol el Dalí, donant crits al lloro que havia verdut i és que quan un home verd el lloro.... no té res a fer.

- Ja l’he trobat – diu el Dalí – sinó el tinc a la ma, és a figueres...

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Jajajaja que dolentíssima és la Gala!! De fet, crec que la dona era "de armas tomar" :-)

I m'ha fet molta gràcia tot el relat escrit en verd... no podia ser d'altre manera!! :-)

rebaixes ha dit...

I si dins del verd hi posem una mica d'erotisme, tenim el plat preparat per servir a taula... Tot és suau, però s'intueix...Anton.

Cris ha dit...

Esteu fets uns artistassos!!! Un dia d'aquests de debó que m'hi poso, a veure què surt del meu cap!! Bon cap de setmana Anton!!

rebaixes ha dit...

Anima't Cris i comença a munyir idees, que tens mollera per el que vulguis, sols falta posar-s'hi i una mica de voluntat... Bon cap de setmana. Anton.