dimarts, 4 d’agost del 2009

355 -- INTIMEN CAMÍ I ANYS...

3 – 8 – 09

Intimen camí i anys pisant per les llosanes.

Parlen de parents i amics que no els volen...

Esperit i carn i llengua els resolen

El que els anys els ha deixat blanes.

Que diran d’elles sinó alabança,

Trencar banderes i escuts que els importa ?

Davant i darrere tenen la gran porta

Que no sedasseja res, tot s’ho empassa.

4 comentaris:

Trini González Francisco ha dit...

Quin hdr més bonic que has escollit, Anton! Adorna perfectament cadascuna de les teves paraules.

rebaixes ha dit...

Amb aquest estil em sento còmode, aquest any i mig de no parar en la xarxa em dóna més seguretat, ja ho dic sempre que la pràctica...
A mi el que em treballa és el magí, la memòria sobretot retentiva, res de res però de sempre. Anton.

Carme Rosanas ha dit...

Molt bonic, es tenen l'una a l'altra, al menys.

Eva ha dit...

Al menys poden compartir moments i records...
Salut!!!