dilluns, 3 d’agost de 2009

354 - QUI L'ARRENCAVA DEL FRONDÓS ARBRE...

2 – 8 – 09

Qui l’arrencava del frondós arbre mare,

qui sap si entreveia que el ramatge moriria.

Sense aigua circulant, el ressec no para

i tota l’ufanesa aquí inútil es fondria.

El sol i el vent en faran menjada

amb les dents que els dos porten d’avançada

i l’arena engolirà en son ventre

mastegant l’inutilitat que en son centre

ja no respira i és borrall de res la rama

3 comentaris:

Carme ha dit...

Sempre trobes unes fotos molt boniques, Anton, i les acompanyes de paraules que són com històries, encara que siguin versos, però tenen molt de contingut.

Assumpta ha dit...

Vols dir que no respira? Jo la veig tan bonica que crec que encara té una mica de vida dins seu... No la prodriem plantar aquesta branca preciosa?

Trini ha dit...

Preciós, Anton! Felicitats pel poema i el casament amb la imatge!