... i al Cèsar el que és del Cèsar i a la Trini el que és..., doncs, si, em de seguir els bons consells, com no i la Trini m'ha facilitat aquesta presa de contacte amb Goear, que feia molt de temps que no hi entrava. Li he de donar les més expresives gràcies i demà hi possaré una aquarel·leta per a ella, au!! que les GRÀCIES amb uns centimets a la ma ... Quina bondat hi ha per eixos termes!!!Gràcies ,Trini...!!!
4 – 8 -09
Els dits anaven sols a veure tecles,
Doncs, les melodies se li havien gravat
Com batecs de cor, no calien eines,
Ni paper de solfa per evocar compàs.
Son mirar ni veia ni escoltava
Es perdia en dies de fama ja llunyans.
Les ulleres poc servien, anava i retornava
De trasbalsos que sa vida li lliurà.
Desfalc de fets en sa família tota...
Es trobà sol un jorn que no vol recordar,
Ara allotja quatre perrots quan toca,
Perquè d’il·lusions aquell dia es varen cremar.
La seva veu és sols per notes crues
No parla, ni saluda, esmenten seus dits.
Camina a trist pas per carrers i rues
Anhelant amb un vals rodar, caure i... morir.
8 comentaris:
Trist... Tot i que quan els dits van sols venen ganes de allar!
Records aic Anton!
I si toques els alls,... olor d'all.
No els sembris en divendres els alls,
surten de la terra si no els poses al revés o ben colgats.
Ai, Joana, que d'alls ja no en sembro
Avui una cua la venien a Mora per un euro... Anton.
Em sembla a mi que a la Joana de li ha declarat en vaga la tecla "b", Anton. jejejjeje
Et deixo una cançó que m'agrada molt per acompanyar la fotografia i el teu poema. Desitjo que a tu també t'agradi: L'Accordéoniste - Edith Piaf
Doncs gràcies a tots dos, Anton i Trini... heu fet una magnífica combinació. M'encanta la Piaf!
Recordo fa molts anys, la meva germana, quan era petita, deia que volia aprendre a tocar l'acordió...
Ostres, és molt trist el poema, Anton...
Trini: ves, confondre ball amb all? Hauré d'anar a veure que em vegi el
Oh - CULISTA.
Carme, quan bon filing - crec que es diu- surten coses així...Anton
Assumpta, son coses que hi ha al mon. Però amb l'Edith Piaf ja és una altra cosa. Gràcies a la Trini. Anton.
Publica un comentari a l'entrada