dimarts, 4 d’agost de 2009

355 -- INTIMEN CAMÍ I ANYS...

3 – 8 – 09

Intimen camí i anys pisant per les llosanes.

Parlen de parents i amics que no els volen...

Esperit i carn i llengua els resolen

El que els anys els ha deixat blanes.

Que diran d’elles sinó alabança,

Trencar banderes i escuts que els importa ?

Davant i darrere tenen la gran porta

Que no sedasseja res, tot s’ho empassa.

4 comentaris:

Trini ha dit...

Quin hdr més bonic que has escollit, Anton! Adorna perfectament cadascuna de les teves paraules.

rebaixes ha dit...

Amb aquest estil em sento còmode, aquest any i mig de no parar en la xarxa em dóna més seguretat, ja ho dic sempre que la pràctica...
A mi el que em treballa és el magí, la memòria sobretot retentiva, res de res però de sempre. Anton.

Carme ha dit...

Molt bonic, es tenen l'una a l'altra, al menys.

Eva ha dit...

Al menys poden compartir moments i records...
Salut!!!