divendres, 3 d’octubre del 2008

106.- TAMBÉ ELLS S'ESTIMEN...




2 – 10 – 08

Apedacem aquesta nit els somnis
I ves-los cosint en la teva carn
Que allí lliurin, que canviïn caminada
En vers il·lusions de noves heretats.

Descus-me els ulls que es tanquen
Per la son del no dormir d’infant
Cull tisores i obrem els llavis
Que surtin les veus que ahir es van tancar.
Amb els dits forada les orelles
Dient-los-hi conversa que no han oit mai
Que escoltin la seda de ta paraula
I la suavitat del dir del teu parlar.

Aquell somni meu que ara t’abraça,
Aquells ulls que deesa verge et veuran,
Aquells llavis que podran parlar-te
I la oïda atenta que t’escoltaran

Sàpigues que en el somni ja et veien
Que en ta platja miraven ton reclam
Que a fosques et resaven ja seus llavis
I ta musica l’inundava enamorat.


















1 comentari:

rebaixes ha dit...

Estas amb els dos ruquets ben acompanyada.