dimecres, 30 de juliol de 2008

TOT EL SOMRIURE QUE TENIA...







Aquí teniu una mostra de la nostra reportera. És el carrer de la Costa. També ha treballat tothom amb fe, alegria, germanor... Grans i petits han fet pinya i han donat el millor del seu repertori. Com en les catifes de Corpus, tot el personal del carrer s'aboca al treball esplèndid i joiós. Tots a una en un lloc en que els dies de vent pot fer-los una mala passada, però l'enginy del personal no s'aquieta i salva tots els entrebancs. Felicitar-vos és poc. L'esplendor de la vostra feina queda reflectit en eixes fotos. Més en voldria posar, crec que donen l'aspecte del vostre fet. Sé que seguirem, sou incansables amb una unió que molts la voldrien acompanyant-los en tots els actes en que participeu. Gràcies per tot quan ens heu ensenyat. Anton.

------------------------------------------------------------
Tot el somriure que tenia
l’havia gastat fent el boig,
i, ara, per força, obtenir-ne calia
de la manera que fos.
Entrà decidit a una botiga.
- Cent grams de somriure dolç?-.
- Vostè em vol tractar de figa
que fa panets per tothom.-
- No, senyora, miri, escolti,
no s’enfadi, per favor,
els gossets ara no em solti,
volia fer-la riure tant sols.-
No tothom està de guassa
per donar-nos el consol.
La cendra pot ser-ne brasa,
no facis el carallot.
Si te’n falta quelcom cosa,
no pots aconseguir-la sol'?
Si demanes, tindràs brossa..
llavors , tots saben que vols.
--------