dilluns, 28 de juliol de 2008

SOMRIURES...







SOMRIURE
Antonio Fortuño-94
1--
He vist que camina pel poble
el somriure,
un somriure indiscriminat
que no en para de viure.
En l’estat del benestar
és bo d’ocupar-se en somriure.
Abans, vàrem passar anys que
les pessigolles ens feien riure,
per que quan un està glaçat
el moviment pot descriure
paràboles d’eternitat
que aidin a calentejar el viure.
Si s’empelta un esbarzer,
tindrà punxes el riure?
És pot empeltar a la gent
el somriure?
Abans se feia per nassos,
ara per mimetisme.
-------
2--
Estava ell preocupat.
Només en feia que riure.
Va tancar amb força la boca
i li va quedar el somriure.
Un somriure excels, deliciós,
i aixì, se’n va poder riure.
-------