ARRAN LA TERRA... foto google imatge // entrat a roda poètica febrer 11

3 – 2 – 11

avui he collit un vers de la Carme

Arran la terra,

Des del nostre terme

Immersos en cordura

Ens situem en la visió clara

De la bogeria.

Sabem on som

I veiem el punt contrari

Que pot inundar-nos

Sols un cop de pèndul

Ens separa...

I el temps i paraules corren.

Mirar enrere, què veiem ?

On ens situem ?

Ens arrastra l’instant ?

Lluny i tan a prop

Una i l’altra...

I que no bufi el vent
que arrassa temps i paraula.