Foto pròpia. Ufanós l'ametller llença a l'espai la seva continuitat de vida... Quantes flors arribaran a terme ? El cuidant recollirà el fruit ? La excelència de la visió ens porta la fantasia de papallonetes ajocades que poden emprendre vol... Anton.
25 – 2 -11
seguint ARA TOTS ELS DIES...
Ara tots els dies son AVUI.
has clamat ferotgement
a la llunyania
i el tornaveu ha ressonat...
AVUI tindràs novament calma.
No et pots descuidar, però
i situar-te en el sempre perdre,
en quasi desitjar-lo, voler-lo...No!!
Per que, aleshores,
QUI i QUÈ pot retornar-te
el guanyar ?
3 comentaris:
Quan la viuda esclata de bellesa com l'ametller, tant me fa que tots els dies siguin avui.
Impactant foto...Impactants trenets.
Una abraçada, Anton!
Et segueixo a la roda poètica i m'agrada molt la teva poesia.
Cada any desperta la vida, vestida amb flor d'ametller, anunciant que ja arriba la primavera.
Tot un luxe passejar per aquesta pàgina.
Tornaré... igual que les orenetes
Publica un comentari a l'entrada