dimarts, 15 de febrer de 2011

EN L'AMPOLLA QUE ESGARRIFA ONADES.... roda poètica febrer 11


15 – 2 – 11

seguint al VEI DE DALT

En l’ampolla que esgarrifa onades
-revolta en la lluita del seu dia –
ella es confessa impotent de la destrossa
que pot fer-ne quan arribi a mans
del qui espera el dúctil pes notori.
Dins, resguardat com cervell en crani,
habita l’esverament que porta consens consentit.
Porta el verí. Porta la sageta. Porta la idea...
És la bomba rellotge que té el temps comptat
per desembarcar en el lloc propici,
que no ha de perdre instant en la entrega
i en canvi, ara, fluctua com feliç peixetó,
-innocent del terratrèmol, tobogan clarificant -,
fent camí a un encontre de no sap quines mans.
Mans que poden anunciar el fi d’un regne

4 comentaris:

Carme ha dit...

Encara no he anat a Itineràncies a llegir tots els d'avui... començo pel teu. Ara vaig a veure com estant tots lligats... gràcies, Anton!

Tatuagem ha dit...

Me encanta la playa desierta.

Besos!

Galionar ha dit...

No sé si magrada més la imatge del mar amb l'ampolla o el teu poema. Es complementen a la perfecció. Ai, els secrets que podria dur un missatge en una ampolla gronxada pel mar...

Pilar ha dit...

Tots som ampolla i missatges en un determiat moment. Tant de bo que la interpretació sigui bressoladora, com les ones del mar.