Dins la llum es desfà la l'ombra,
la
paraula crida versos nous,
la
boirina calla quieta i seriosa
i el
pas per veure el futur
puja
fins al turó sense rossolar.
Situat
en el lloc li calla la victòria,
no
se li desfà el mes de les prebendes
i
aplegat en la assolida creuada,
que
necessita la veu que no calla
li diu la realitat del que succeeix...
No
aquietem el pas, la consciència
ens
diu que tenim la veritat plena .
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E..- 28-8-15
........SILENCIS
52.-
No vull que estiguis solament al meu costat, prioritàriament del meu costat.
2 comentaris:
Quanta llum, en aquests pètals!!
Torno a ser a lloc, Anton!
soncs a tornar la luita de la lletra i el pinzell... que no decaigui... anton.
Publica un comentari a l'entrada