diumenge, 21 de setembre de 2008

SENTIRAS LA LLUM...

Has sentit mai el desig ple de que naufragui dins teva boca el gra de raïm?
Com si l'envolcall o el vestit obrís la seva tendresa en el receptacle perceptiu del gust.
I és desfà poc a poc amb inefable armonia dant tot el seu a canvi de res.
El vestuari el pengem ben plegadet, i les perles les guardem
mirant-les al besllum.
I en dins de llavis i dents
se'ns lliura el manà que desitjavem liquant dolçors de fantasia
que ens extasia com entrant en espiritual estrat.
Quins moments ingràvids ens sonriuen !!
Quanta delícia en esperit i cos !!
La lletania de la feliç vinguda és fa patent com si fos eternal.
---------------------
SENTIRAS QUE LA LLUM...
escrit d'Antoni Fortuño Sas - 20 - 8 - 08
-------------
Sentiràs que la llum puja a la boca
Com alè crit que trenca el teu neguit
Que llença aroma i en son camí evoca
L’ardor tensa que vibra en ton desig.

Veuràs la claror que al solcat es baralla
Amb les flors i terra aclarint colors,
Elles li tornen la besada dolça que no falla
Estenent intens el moment, aclarint foscors.

La vida que el color dona sens cobrar-ne
Ni calderillam de rou, ni angoixes fetes font
Ha colrat de llunes d’encens sense mirar-ne
Si el benefici plaent serà el seu conhort.
....................

6 comentaris:

Doe ha dit...

Els petits plaers solen ser aquells que més ajuden a digerir amargors, i extranyament, també solen ser els més barats, i els menys apreciats. Quina sort!

rebaixes ha dit...

Sembla que l'estar per aquí entre nosaltres els... et treu aspror.
Seguint el primer coment. En vaig fer tres de poemes, n'he editat dos, de´`a el tercer seguint en lo possible els teus consells.
Quan vegis un nombre, es cosa vella. El coment i adaptació de la foto és directe al bl., segur que alguna falta hi haurà però val la pena l'ejercici. Dona facilitat. Prova-ho. Vols quedar bé i tot et fa anar depressa. Agilitat. L'avi Anton.

Joan Martín ha dit...

A mi em sembla que gaudir els petits plaers correspon a una gran capacitat per gaudir-los. És per aquesta capacitat (som més nosaltres que no pas les coses)que els podem gaudir. Potser de la diferència entre les petites coses i la gran capacitat i desig per gaudir-les, neix la poesia o una mirada particular i singular de la vida.
Salutacions (ep, que t'agrada el jazz?, mentre escric això escolto peces molt maques)

rebaixes ha dit...

Gràcies per la visita i el que dius, tu en saps més que jo. Soc un pobret autodidacta que sura per aquí i com que la bassa és gran, encara que m'apartin, tinc el cos endurit i ho soporto./ Tota la música m'agrada és una expresió que tenim en l'univers

Jesús M. Tibau ha dit...

quin plaer més gran aquest de menjar-te la fruita acabada de collir, directament de l'arbre o de la planta.
Recordo sobretot quan era petit i anava a l'avellana. Al tros teníem algun cep plantat i jo aprofitava l'ocasió per a menjar-me a mig matí un gatoll de raïm, o unes quantes figues

Malka ha dit...

Cada paraula, cada frase, cada missatge que he rebut al tornar a casa... sé que l'hi he deixat les claus a algú que ha sapigut cuidar-la, regar-ne les plantes, posar menjar als animals i mantenir-ne viva l'ànima...Gràcies. Ja sóc a casa! Dies fantàstics a Barcelona.