dijous, 1 de setembre de 2011

QUAN LA LLUM ES FA SILENCI



 1 -9 -11


Quan la llum es fa silenci,
orbs els ulls tancant parpella, 
en l'abisme intern del record 
brulla la font dels passos dats. 
Ensopeguem en el blanc o negre, 
apartem barrumballes de por 
i l'escenari obre ignot paisatge... 
   Som nosaltres i el nostre JO ? 
..................... Anton

2 comentaris:

Carme ha dit...

Com m'ha agradat aquesta expressió de les barrumballes de por!

Bon dia, Anton!

rebaixes ha dit...

M'agrada que t'hagi fet sentir bones sensacions amb una frase. Hi volia posar ESTARRANCS,
Abans es recollia la rama d'oliver amb feixos i quan estava sec, un dia depluja que no es podia anar al ras,a casa es picava amb un bastó i es feia caure, era un aliment per les cabres, i els estarrancs o rames sense fulla se les guardava per fer foc.
Avui que tantes coses llencem em fa pena... Penso en aquells temps en que sols desitjavem omplir el pap i poques coses més, l'estalvi era una meta i fins les molles de pa al tallar les llesques s'aprofitaven per les sopes o per les gallines que desprès et donaven algun ou, que debatut i mesclat amb farina feia una trita per a quatre o cinc persones... Ara, després del despilfarro que s'ha fet, i amb les aixetes tancades de3l diner - ALGÙ EL TÉ-
potrser seria bo que pensessim en el patiment d'aquelles èpoques...
Som animals de costums i EL BO que ha arribat a molts ara pot quedar en entre dit.
Moltes societats anteriors han acabat quan els seus dirigents han fet el que no havien de fer en la disbauxa del gasto.
res, que m'he explaiat una mica.Ant5on.