dimecres, 11 de febrer de 2009

203 - 4 LA NEU I LA ROSA -- LLEGENDA DEL BES.


10 – 2 – 09

LA LLEGENDA DEL BES
4 – La neu i la rosa

Cel, mantellina agrisada,
llençol blanquinós estès
rendia un bromall de fada
quan gris esclafís la neu.
Els floquets, espessa cortina
Baixaven caminant suau,
Lluïa el blanc en terra fina
Fent ramatge d’arbre esclau.
El pes complia i a terra els aplanava
Sobreeixia arreu l’espessa llet damunt
Que sa potència de color reviscolava
com mantell de taula de joia nupcial drut
( amistançat)


.......................................................
Coixins de gasa, sortilegi en rama,
posava el to son poder de blanc,
el florilegi marcava rufa en flama ...
Blasma a tot color no fos albicant.
.................................................



Pensant en son profit una rosa,
Volent estalviar vestit joiós
Girà coll cridant a floquet
: Posa
damunt meu teu límpid color -.
I allí el bes núbil fet tot gasa
Cobriren pètals tacats de sang,
Quanta joia reposava en la brasa
I abillava una núvia de vestit nupcial

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Què bonica la rosa vestida de núvia per la neu!! :-))

He de reconeixer que a vegades em costa agafar el teu vocabulari, eh? :-))

rebaixes ha dit...

Està fet de la costum de collir sovint el diccionari i el sin,antonims i buscar paraules complicades i posar-les. Aquesta de drut,ni jo me la creia,...
Anton.

- assumpta - ha dit...

Vols dir que la rosa pensava només en el seu profit?
És tant maca que no crec li faci falta, però si més no, està radiant amb aquest bonic vestit blanc per a l'ocasió !
Ja sé que arribo tard... Petonssss !

rebaixes ha dit...

Es que volia casar-se i segurament que coneixia això de vestit i vel blanc, i ella portava el vermell de l'amor.Anton.