dilluns, 9 de febrer de 2009

201 -- 2 - LA CANYA I EL RIU -- LLEGENDA DEL BES

8 – 2 -09
LA LLEGENDA DEL BES

2 – La canya i el riu.

La canya prop la ribera
volia besar-ne el riu.
L’aigua brullosa, encisera,
no aturava son instint
......................
Un rossinyol que buscava
reballant pels tamarits,
entre cants, la fullaraca
per fer casa, per fer niu...
posa peu al alt de canya,
la canya corba cedí
Damunt la fulla ajocava
esperant el seu marit
- Si la fulla fos barcassa
Baixaríem bec i dits
i navegant aigua plana
serp no oloraria niu.... -.
Sentint el dol que aclapara
als moixonets arraulits
amb goig sa verdosa galta
presta canya va i els hi diu:
- Apropeu-me els dos a l’aigua
quan toqueu l’aigua colliu
aquesta fulla, barcassa,
jo us la dono sens neguit...-,

...........................
Poc a poc ja toquen l’aigua...
-Rossinyolet, soc feliç...!!!
.................................
La canya es sent joiosa
de son plomall brolla rosa
que ha besat l’aigua del riu...
L’aigua envolta tendra canya
com si fos tela d’aranya
en un bes dolç,intens, fi.
........................
S’allunya el niu, barcassa,
la canya retorna i s’alça,
se’n va al cel blau feliç
ha besat vida que és aigua
ha complert son gran desig.

.

5 comentaris:

Carme ha dit...

Un conte poètic, o una poesia narrativa, no ho sé. L'he trobat molt bonic, sigui el que sigui.

Assumpta ha dit...

Jo diria un conte poètic, Carme :-))

amb un final molt bonic ;-)

rebaixes ha dit...

Ni jo quasi ho sé el que es. Imaginacins que et venen i et poses a fer com si t'hi trobessis.
Això la Carme, amb seus estudis ùltims ens podria dir com surt de la ment o com es desarrotlla.
Potser és copiar a la natura, el que ella ens ensenya
Em vaig proposar fer-ne uns quants, quan vaig sentir la melodia de Llegenda del bes.
Al fi i al cap un BES és un contacte de dos sentiments que volen la felicitat l'un per l'altre. Egoisme i donació recípoques. Au, ja està bé. Anton.

Sergi M. Rovira ha dit...

Sigui el què sigui, no deixa de ser una bonica combinació natural.
No està gens malament, per haver sortit de parranda aquesta nit, oi?
;-)

rebaixes ha dit...

Ens avenim amb l'avi Gres, resulta que tenim semblants xacres i quan ens queixem ho fem a duo, i la melodia ens consola. He comprovat que no està GRAS, de nom vol que li diduin GRES,( ja li he ditno et casis amb Presley en vintena nupcia, no, m'ha dit i em volia contar l'origen del seu nom que data de quan el calendari l'esmitaño , no li he consentit, no es més bell que jo , ara vell que li foti, no em fa res que em passi corrent els cent metres amb crossa i cama coixa)... el cabell GRIS, engabanyat amb el sobretodo es veia GROS, I NO HEM ARIBAT A GRUS, hi havia un gos que ens molestava i ho hem deixat correr, com ara que va vent i deixo que camini sol que amb les potes llargues que porta aquesta temporada qui sap si em tomba com un pi i venen els forestals i em posen multa, a mi que no hi dec res... Fins un altre ratet.Anton.