dissabte, 1 de gener de 2011

2.011 - EN RECORD DE JOSEP ANTON... foto de Manoli.Lleberia

La primera entrada al blog d'aquest any 2011 és pel nostre fill Josep Anton Fortunyo...
Impossible trencar el record, és el vincle que ens uneix fortament,
estretament per estrangular el desconscol i l'angoixa que regna dins nostre. Anton,
1 – 1 – 11
Fugiré de tot... !!
Ja més misèries m’emporto
per llençar-les a la vall.
Amb el pas viu seguiré el viatge
que havia preparat.

Fugiré de tot... !!
Ara, el temps no compta,
la vela blanca enyora
i busca el vent que li cal
i acalaré, guardant-vos
el vostre seti
per seguir conversa
que havíem aparcat.

10 comentaris:

zel ha dit...

Mil petons, per ell, per vosaltres, mil petons, i mai l'oblit, mil petons i l'esperança que avancem cap a la retrobada.

Mil petons, per tu.

Carme ha dit...

Impossible trencar el record...
la conversa continua dins vostre i continuarà.

Abraçades per a vosaltres.

Galionar ha dit...

Anton, et deixo una gran abraçada en silenci, càlida, còmplice i amiga.

jaka ha dit...

Una abraçada Anton...

Ramon ha dit...

Sempre hi ha el buit dels que sent tan estimats ens han deixat, però hi ha moments i dates que la seva absència es fa més punyent. Res com dedicar el millor dels records i, tu que ens saps, el teu vers ple de sentiment.
Gràcies pels teus comentaris en alguns dels meus post. Per a mi, tots ells, un autèntic regal. Moltes gràcies, Anton.

montse ha dit...

Com diu la Carme i sabem molt bé els qui hem perdut algú estimat, només ens queda el record i aquesta secreta conversa que mai s'atura en els nostres cors.
Una abraçada molt forta per tots vosaltres

Elfreelang ha dit...

Una abraçada Anton, no sé qui va deixar escrit que no morim mai mentre algú que ens estimava ens segueix recordant....

rebaixes ha dit...

gràcies a tots per la vostra companyia.- Anton

Pilar ha dit...

Un punt i seguit és la conversa perfecta per començar l'any.
Rebeu una forta abraçada, al mig de tant com us dieu.

Assumpta ha dit...

ANTON, varem ser uns dies fora i, concretament, el dia 1 era a Terrassa, sense Internet, i ara estic fent una "repassada" de blogs i, tot i que em salto algunes entrades perquè són moltes les que m'han passat, no podia deixar aquesta sense comentari.

Una gran abraçada!!