dilluns, 31 de gener de 2011

T'ENYOREM, FILL.... foto d'on ELL habitava




El dia 31 de gener del 2010 el nostre FILL va sofrir l'atac que el portaria fins al dia 5 de març a una lluita desigual... amb luctuós succés.
............
En mig de brotada reseca,
- rosa vermella de teva estimança,-
en un raconet subtil regaves
el que és avui nostra enyorança.
Per damunt de la feblesa
fins al cel blau enlairaves
els anels de ta prosapia..
Fa un any que la flama hi era...
Fa un any que l'alegria falta....

Escrit d’Anton Fortuño – 22 – 1 – 11
....................
T’enyorem,fill,
Com espera l’ocell menut al niu
la mare que porta la becada.
Com la fonteta que arribant l’estiu
son rajolí es seca, no té aigua.
Com el llibre abandonat, vora el pi
i aquells ulls no tornen la mirada.
Com alzina que avui no darà ombra,
el núvol tapa el sol, esquerpa suorada.
Com el canyar on no xiula, callat el vent,
ell que al rossinyol el cant compassava.
Com l’adolescent que ha perdut petó
que silent al llavi dava sa estimada.
Com finestró tancat, abandonat, planyent
i que ningú obre a la llum de matinada.
Com alegria de la flor que esboterna
i veu per primer cop la llum,el vent i l’aigua.
Com el braseral de foc que a la llar crema
i busca els molls que de la cendra treu pàtina.
Com boca sense veu, cansada de tant de crit...
i no hi ha orella que escolti paraula.
Com la fortalesa i neguit que al vell li robaren
fent camí pel pla ranciós i abrupta muntanya.
Com el florit ametller que de gener té delit
i per matiner son treball gelada arrasa...
Si enyorança té ocell o fonteta,
Si enyorança té alzina i canya,
Si també es queixen adolescent i finestra,
Tampoc saben com curar-se alegria i braseral,
El vell es sent desvalgut i l’ametller perd florada...
Retorna dilecte al teu casal
que a tots ens fas molta, molta falta.


13 comentaris:

Elfreelang ha dit...

t'envio una abraçada Anton! coratge!

Pilar ha dit...

Rep una abraçada molt forta, Anton. Segur que allà on és gaudeix de la rosa del record que li ofreneu dia a dia. Amunt, AMIC!

Júlia ha dit...

Ho sento molt, una abraçada!!!

montse ha dit...

T'envio una abraçada.

fanal blau ha dit...

Vinc a donar-te un petó i un abraçada!

Galionar ha dit...

Rep també la meva llarga i càlida abraçada, Anton!

rebaixes ha dit...

Tenir vostres paraules prop nostre és tenir un immens consol. Gràcies. Anton.

Marta ha dit...

Paso per aquí i em trobo amb les teves paraules de record. Rep la meva abraçada d'acompanyament Anton.

Carles Casanovas ha dit...

UN PETÓ BEN GROS, POETA, T'ESTIMEM.

Carme ha dit...

Sí Anton, aquest record ens commou a tots, ja ho veus.
Jo també et deixo la meva abraçada i ni que sigui una espurneta de companyia.

Aquest poema és una meravella de sentiment i emoció.

Albanta ha dit...

Vull afegir la meva abraçada a la de tots els companys que ja ho han fet... Estem amb tu!!

montse ha dit...

Quina força i quin sentiment més profund transmeten les teves paraules dedicades al teu fill!!
Us envio una forta abraçada per tots vosaltres en aquests moments tan tristos i tan plens d'enyorança!!

Assumpta ha dit...

Paraules plenes d'amor. Paraules que emocionen.

Jo també em vull afegir a aquesta gran, immensa abraçada, ANTON, en aquest record al teu fill.