dilluns, 5 d’octubre de 2009

406 -- I EL RIU DE PARAULES... foto studio stoner


De comentaris com em van escriure l'altre dia no se'n troben massa,en quant a llarg, esmerçat poèticament... I és que sembla que un nou amic ha entrat a casa, jo el vull rebre afalagant-lo,... Vaig continuar en el seu blog, també en comentari, i allà ho vaig deixar. Avui ho poso aquí... Si mireu enrere QUI SAP SI de EL PES DE LA PARAULA és del qui us parlo.- Anton.

4 - 09 - 09

I el riu de paraules

pot anar seguint,

sense mirar la sirga

ni el rem de la ploma,

sols el ventijol que pot besuquejar

la cara del poeta

que pensa en un enllà florit

de bons pensaments...

Ara les canyes i tamarits

el saluden i ell que els coneix

per que els ha vist créixer,

es sent ufanós de les rialles

que li dediquen.
QUI SAP SI...

un dia descobrirà

EL PES DE LA PARAULA

que li volen dir aquelles voranes

i seran amics que no pensen

en diners ni en llençols,

sols tenen al cap

pau , amor i llibertat

per acomplir en aquest riu seu

els grans destins promesos...

Bon dia et desitja l'Anton.

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/

5 comentaris:

Cesc ha dit...

Quin tros de poema Anton que dediques...

Assumpta ha dit...

Molt maco i jugant amb les paraules del nom del propi blog :-))

Patrícia Montañés ha dit...

Ben original aquest poema, Anton! Fa molt que no sé de tu, espero que estiguis molt bé :) Un petonet!

berta ha dit...

Dedicatòries boniques! Gràcies per deixar un poema al meu bloc, em sento afalagada i afortunada.

Carme ha dit...

Bon dia, Anton! Ets com el Rei mag dels blogs... sempre fent regals! M'agrada!