dilluns, 12 de gener de 2009

189 - POEMES I FOTOS SOBRE EL TORMO.

En el bloc RONDALLES DE LA VORA DEL FOC,
http://rondallesdelavoradelfoc.blogspot.com/ hi trobareu una referencia als meus blocs
escrit per el seu editor JANET. --
GRÀCIES.
---------------------------------

Fotos album Picasa de Mariona.

12 – 1 – 09
Abans en deien Planot a eixa planada.
Avui, verds presseguers, robins de fruit
S’estén davall de carretera que esverada
Va recta creuant vall i el talús consumint.
Dalt el Tormo com caixa que secret guard
Vigila amatent la immensa vall fins allà a la fi.
Tot el gran marge de pedram el pi resguarda
Fent tosa i barrera per parar el dolç garbí.
..................

12 – 1 – 09
Com referent a ull vista la muntanya que mar tapa
Tenint-ne relació paral·lela del poble per davant,
S’ha ben girat a la muntanya com escarnint la grapa
Del gegant que dona el ull al Tormo, aquí fet campanar.
Una espona, marge de panal a primer terme figura
Prop de barrancada que les aigües han obert.
Tot son línees d’arbriu i terral, graons que atura
El poble fent de muralla escala apropant-lo a ell.

12 – 1 – 09
La gegantina serp que conforma la muntanya,
Llarga i estesa protegint el vell poblat,
Dorm tranquil·la per que ni llop, ni guineu u aranya
Distreuen el fer intens, constant dels torredans.
El poble viu son somni il·lustrant noves quimeres,
S’escampa i es derrama en el muntijol, lloc ancestral.
Qui sap si els ibers hi tingueren ja barraca i eres...
Si que un dia fou la Torre del vell Aburçalà.

5 comentaris:

zel ha dit...

Que bonic...m'has fet pensar en un conte que vaig adaptar pels nens, de la muntanya que tenim naixent a l'escola, el Montgrí, aquella figura quasi humana, estiragassada, que, per a ells, en vaig fer un gegant adormit...precioses lletres, Antón! petons, estimat.

Carles Casanovas ha dit...

Com l'estimes aquest poble, hi vas
néixer ? ! !

rebaixes ha dit...

ZEL.- t'agraeixo que vinguis de tant en tant. Tens molta feina. I veig el mèrit del que fas.Igual com tu que et planteges coses, jo també vaig caminant amb unes fites concretes per a mí, sense voler ser, si no fer que quedi quelcom que aquí mai ningú ha fet.
Escriure del poble i per el poble.
Amb les fotos més molt més fàcil, no tinc que esforçar-me. Altres coses més altes de les que faig, sé que fracassaria, em falten coneixements de tota mena. Jo faig trenets i dels de carbó, no elèctrics.Tot això d'Internet m'ha donat ales i trobar un grup com el que hi ha per aquí em dona ganes, suport i aquest recolzament del que no se'n gaudeix massa és d'agrair plenament. Jo continuo amb la meva ruta. Amb consells de per aquí he entrat a Relats en Català i la Carme m'ha posat en safata Personatges Itinerants, avui, m'he estrenat, soc el primer que obre foc. A veure si...Bona nit i una abraçada. I cuida't. Anton.

rebaixes ha dit...

Carles, jo soc fill nat a Reus,aleshores els pares hi vivien. En la guerra era'm a la Vilella Alta( Priorat-Montsant) i des de el any 1960, casat a la Torre del Espanyol, on la meva mare hi tenia terres i casa.
Qui sap si un dia agafo el correu i us explico més coses./ Que m'estimo el poble, com tu estimes, pel que veig el Rocar de Tiana. En algo hi tenim els nostres amors i aquest sentiment que posem en els escrits vol dir
el que sentim per la llengua, la cultura, el poble, el futur...Pensem que els nostres fills han de continuar i seguir per no perdre la catalanitat en perill...Fins un altre ratet, carles, amic, una abraçada.Anton.

Janet ha dit...

Moltes gràcies, Anton per la referència al meu post.

Felicitats per les teves paraules que, amb la seva poesia ens nodreixen l'ànima.

Una abraçada,

Janet