diumenge, 30 de novembre de 2008

153 -- DOS GEGANTS ENFONDRATS....



30 – 11 – 08

Dos gegants ara esfondrats en la platja
es trobaren un dia junts, fa anys, fa anys.
Caminaven per les roques
com si tot fos un llarg pla.
Ensopegaren,ui!, en la sorra tova,
quedaren allí atrapats.
Com més movien els braços
i més escopien al mar,
les ones no paraven de dir-los :
- Ensaboneu-vos la brutícia
Que porteu des de peus a cap -.
I... les ones es recrearen tendres,
amb aquells cossos descomunals.
Ells sense dar-se’n compte
es trobaren atrapats.
L’escuma els anà a ulls i boca,
no podien treure cames, bracejant...
Eren immòbils els dos gegants.

Ara, l’aigua els neteja
De tots els seus pecats.

6 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

A la fi els dos gegants, també seran
sorra...només sorra. Som tant petits,
que només ens manca una mica d'aigua
salada i uns quants segles per pedre
la nostra identitat...

rebaixes ha dit...

Deu ser el nostre gran pecat ser aigua i sorra... enlatada en pell.Anton.

- assumpta - ha dit...

Una poesia preciosa la d'avui !

Diria més EXCELENT !!!

Tanmateix és com si realment fóssin plenes de vida
... I desprès dius que treballes anant a collir olives i més ??? d'on treus el temps ???
És sempre un grat plaer trobar-te!

rebaixes ha dit...

Sempre porto un boli i un tros de paper, quan ve el que ve, doncs, nyaca, o si no no tinc retentiva per guardar-ho a la clepsa i solament amb la idea ja es pot escriure després, m'ho faig fàcil.
Jo escric el que sé que puc escriure, i han camps que no puc entrar-hi. Mira ahir una amiga em deia les sílabes dels haikús, jo sols mirava la idea, Ara ja intentaré fer-los segons els canons que em va dir i comprovar.
Jo també gaudeixo quan vinc al teu bloc i a d'altres i penso com s'ho fan, doncs, amb voluntat i no arrugar-nos, veritat? A demés si es possible escric directe al bloc m'estalvio temps, si que hi ha més fallos, però ho faig per gaudir-hi jo i qui vulgui venir. Gràcies per tot.Anton.

zel ha dit...

Que bonica la imatge i que adient el poema, Antón...talment l'illa de pasqua a casa...petons carinyosos...

rebaixes ha dit...

Ja saps que et segueixo amb molt de gust.Treballes molt, senyal que tens capacitat,potència i coluntat.No t'arrugis per res.persones com tu en fan falta.Anton.