dilluns, 19 de gener de 2009

195 - CREU DE SANTOS-RASQUERA--foto Mariona


CREU DE SANTOS -- RASQUERA
Foto de Mariona.
3 – 1 – 09
Ja en la prehistòria per eixes rutes
hi havia vida. Vida d’enormes gegants.
............................................................
Si seguim al recte les forces hirsutes
en frares de pedra com mòmies eren petrificats .
I veurem que les lleis continuen brutes
ensenyant encara la corrua de beata carn.
Prop, monestir alçaren els esperits nobles
vinguts per camins estrets com cordills d’espart
i quan a la bosquina superaven fent poble
una nit de desgavells ressuscitaren malvats gegants,
i feren fora de monestir i seculars ermites
els cervells pensants de frareria celestial.
..............................................................
Avui, qui sap si esperits o pedres o mòmies son les fites
que ens ensenyen àvides de justícia aquests penya-segats.

4 comentaris:

fada ha dit...

Aquestes muntanyes tenen la màgia de fer-nos somiar tot allò que volguem, oi, Anton? Si les pedres parlessin... Molts petons.

rebaixes ha dit...

Veureu en el lloc impresiona de valent. I tenen la seva història...incommesurable, viscuda
i allí s'ha quedat.Anton.

zel ha dit...

Però si les pedres parlen!!!Oi Antón? Les pedres parlen, senten, ploren...algunes més que alguns humans... Petons, Antón!

rebaixes ha dit...

Potser més valdria ser pedra, crec que tenen més sentiments que algunes persones que negativament diem que tenen cor de pedra. Anton.