divendres, 30 de gener de 2009

206 -- AMB ÀNIMA SENSE MANTELLINA



29 -1 – 09
Amb l’ànima sense mantellina
i el cabell esclarit pel cerç
vas tota cofoia, sabata fina,
taló prim, contornejant passets.

Ets la serpeta que a bandera ungida
remous terra i cel apropant teu ser...
Tothom et mira, plagi enquadrat a mida,
Fas la joia i goig dels ulls..., tu ets l’esquer.

Els cavalls s'emporten cabellera
volen pujar-te al cim de l'everest.
Qui begui el brevatge, llavi n'és cullera,
es rendirà a tu per sempre més

30 - 1 - 09
- SOL. li digueren.
SOL ?
A l'hivern no massa,
esperaré l'estiu.
- No, home no,
Que estàs SOL

6 comentaris:

merike ha dit...

Bones fotos.
Semblo que estigui sol avui:-(
Bon cap de setmana!

rebaixes ha dit...

Merike: T'agraeixo la visita i altres coses que tu saps.
Avui, no estic massa bé del braç esquerre, reuma o potser un herpes, em molesta molt, jo que sempre estic bé.Amb una ma he fet tot això, però ja passarà, sempre soc optimista.Anton.

merike ha dit...

Sóc sempre una pessimista. Amb la bona raó. Però desitjo que el teu braç estarà bé aviat. No tinc cap comentari en el meu blog avui, potser jo escrivia alguna cosa malament. És sempre una jugada com no sé aquesta llengua!

Carme ha dit...

Espero que millori el teu braç Anton.

Assumpta ha dit...

Havia vist aquesta foto fa temps en un correu d'imatges curioses que em va enviar ma germana... Mai hagués pensat que podria inspirar un poema tan bonic :-))

Que et milloris del braç, Anton!! :-)

Núria ha dit...

Hola! Et convido que facis un Meme com el que trobaràs al meu bloc