2 – 1 – 09El temps camina silenciós
No et diu segueix i no et paris,
No et parla, però el sents
Com esgarrapa en ta pell
I et deixa nafres profundes
Amb ferotges ganivets
Que resolen amb destresa
I ataquen el cervell
Complint son tic tac
Fins que s’apaga el ble.
6 comentaris:
Mentre hi hagi tic-tac...anem bé!
Bon diumenge assolellat!!!!
Tens tota la raó, el ti-tac és nostra vida./ Aquí la boira està per dalt omplint de gris blanquinós tota la vista, sembla que no ens haguém rentat en setmanes.Les muntanyes que ens envolten fan com una paella, el mànec el riu i quan no tenim l'oli del riu, ens visita la llet de l'Urgell.Anton.
L'escultura dels rellotges és inquietant. El pas del temps, sempre el pas del temps... Passem nosaltres o el temps?
He deixat algunes vegades un comentari, però es deu haver perdut per la catosfera, ja que no surt publicat. Coses de la xarxa! M'ha agradat aquest poema. Massa ràpid passa el temps. Veritat.
Bruixadesol:Clar,el temps, noosaltres som temps? Tenim un temps? Si hi ha un infinit, que som nosaltres,finit-Temps- o una sucesió de tic-tacs o canvis dins un infinnit, una roda que on comença? / No en facis cas, vivim sobre coses apreses i de vegades en en volem sortir i altres ens hi trobem còmodes/ Uns ens diuen que som infinits potser aquí la base de les religions. No ho sé...
Prou.Anton.
Agraeixo la teva visita. O crec tot sobre el que dius. Em van retornar un e-meil al cap de deu dies de ser a la xarxa, i em va saber un greu, per que anava a un amic de la xarxa, noi jove que em tenia com una persona complidora. Quan el tenia borrar em vaig donar compte que podia reenviar-lo. - no sé com funcinen certes coses- .// Records al Sorro,Anton, als dos us recordo amb afecte.
Publica un comentari a l'entrada