dimecres, 28 de gener de 2009

205 -- LLAURAVA EL MAR INQUIET. BELLUGADÍS



28 – 1 – 09
Llaurava el mar inquiet, bellugadís
dels seus cabells que el vent hi establia ànima
i acaronava el fruit endarrerint-los a orella.
El penjoll pendolava besant els dits
i a trenc d’alba, quan la llum no cansa
estudiava els contorns,...menut pessic
que ni marcava.
La ma senzilla com pinta relliscava
arrencant frisos de besllum en el cabell.
La carícia apropava a galta el goig
i s’emmarcava
en camins llisos sense còdols ni arena,
Era un anar i venir com cullera al plat
Que beu la sopa.

No calia mirall.
La ma sabia
com caminar
per aquell mar.
I el desig s’eixugava
amb la complaença del bosc
bevent la llum del miracle.
Confetti de dits,
encenalls de paraules...

28- 1 - 09

- Espia, li digueren

- Es pia?

Vols dir monja

de clausura

que mira per la reixa.

- Si, Espia....!!!

2 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Poeta de l'oest,
perquè parles
del meu mar,
i de ses ones
si ets un home de riu,
i els rius no ploren
per les fadrines.

rebaixes ha dit...

A la vora del mar les fadrines, ja ho deia aquell, i me la llevé al rio. I també s'ho crien carabaseres i panísars, faberes i al faberal de mon pare...Anton.