Vivia en l’auto engany, deien,. i es sentia
feliç
qui seria valent de fer-lo canviar ?
De seva
història n’havia omplert la bassa
i guardava l’aigua com tresor en escriny.
Sabia la certesa incorruptible dels fets
que per altres, contraris a seves raons,
aplaudien com desastre escrit
on la veracitat sols existia en seu cap....
Ell. cosí el seu cel, com nuvolet
i entre estrip i descosit
hi flamejava inalienable veritat
que sols ell defensava .
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 5-5-16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada