Darrere cortina blanca
s‘escolta la melodia insistent
de llençol en moviment...
Dins, estenallat, el marbre viu
dorm la tranquil·litat del son ...
Quan la nova llum de la lluna
entra, barboteja en la figura estesa
t en son camí acarona fluida
la vida que reposa en la quietud...
Qui no voldria ser raig de llum
per acaronar el marbre ?
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 5-5-16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada