dissabte, 7 de maig de 2016

BES, PETÓ, ABRAÇADA... aquarel·la


Bes, petó, abraçada... !!!
Al aixecar-me els peus besaren terra.
El mirall de l’aigua ha petonejat galta..
La pinta plorava, no puc besar-te ,
un dia et deixaren la clepsa calba.
La crossa ha saltat en abraçada...
I els dits han dat a boca petó de menja
que gust dolcet rondava al ventre got l’aigua...
Baixava escalons a saltirons besant-ne.
Les claus han obert al carrer nou aire...
Veia un nuvolet al cel i jo el saludava
I un xibal que anava al cole em deia :
- Arribaré abans que les gotes em mullin...
Tot estava de bes, petó i abraçada...
Mirava un ocell a la capterrera que cantava .
Passaven dones plenes de bes de paraula.
I fins un tractor ha remugat prop l’abraçada
He sentit un T’estimo que en finestró  guaitava.
M’ha rondat pel cap un deliri que em preguntava
- Saps si a tothom li succeeix  el que a tu et passa
que sempre tot quan toques et besa i t’abraça.... ?

DE EBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 6-5-16.