dijous, 1 d’octubre de 2015

SEGUIRIA... aquarel·la



Seguiria, seguiria !!!
Parat o peuant aniria per el crestall de la serralada
Dalt contra vents i pluges, ben fermat en ses il·lusions
Podria contemplar el panorama del riu i de la vall...
Veuria la pell del terrer brollant gerdor esplèndida,
Com que els voltors haurien fugit abandonant
Ses prèdiques de negació, ell, a dalt es sentiria feliç...
Els menuts reietons i fins les orenetes revolarien
Amb el acontentament al llavi, tant de temps callat
I llangardaixos i serpents farien nous senders de pas,
El cabrum votaria satisfet de ser-ne lliure...
El riu calmat i seré seguiria entre canyars i tamarits
I l’arbriu no tindria por d’insults de vent que els despullés...
Pensem que el sol no cobraria cap deute
I la lluna estendria llençol en el llit davall la prunera...
Ell, seguiria contemplant, fruint ja el nou instant...
DE REBAIXES 15.-ANTON.-T.E.- 30-9-15.
.......SILENCIS
56.-  Iguals,sí, amb peculiaritats que no ofenen, ans uneixen..