dilluns, 5 d’octubre de 2015

L'OCELLET... aquarel·la


Impertèrrit volava l’ocellet menut
perseguit incessantment per els voltors
prepotents, insurrectes en seus actes...
Al no poder ajocar-se davant l’embit constant
dels ocellots perseguidors
deixà anar les deixalles acumulades
que com gotot d’aigua caigué damunt el terral...
Tots els ocellets que contemplaven alabaren
el nou adob que seria per l’arbriu,
Més els voltors rebutjaren de ple aquella femta...
- Què es pensa, que tot ho pot empudegar ... ? -.
Sempre la balança del positiu i el negatiu... !!!
Però la terra obrí la seva pell i besà aquell caliu nou
que rebia per donar nova saba a  la gerdor del arbram.
La realitat pot ser una, les veritats acceptades
Poden pintar-se de tantes coloraines...
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 5-10-15
.......SILENCIS
58.-  El sentiment esgarrapa instants que voldríem perdurables... Estimar és meravellós, però porta conseqüències que, moltes vegades, ennueguen...