dijous, 6 de març de 2014

LLAMP I TRO... aquarel·la


Un dia va caure un llamp davant meu,
era quan jo naixia i naixia meva llum...
No en sabia de llamps i trons.
Què us penseu que ja sabia de tot ?
El llamp m’ensenyà la llum,
el tro la musica que portava davall braç.
Ja ho tenia tot per viure.
La llum podia ser la pensa,
el tro, el treball.
Els vaig unir lligadets
que no s’escapessin.
La llum davant sempre
obrint camí... És difícil obrir camí.
Darrere el tro... moure, moure, moure
Terrabastall sense repòs...
.....................
Ara ja em toca seure,
però encara viu la llum que em guia.
La llum també treballa
i es mou i camina i fins corre...
Caram, caram...!!!
De vegades m’he d’aixecar
per parar-la que no s’esbarri.
Em diu que vol donar llum
encara que l’anorreïn...
Ella segueix il·luminant...!!
És tossuda la llum
i ja no crec que canviï...
Vosaltres també teniu llum i tro ?
Ja us planyo, costa dominar-los.

DE REBAIXES 14.- 5-3-14.- ANTON.-T.E.

1 comentari:

Carme ha dit...

Ai, aquesta llum, com costa de dominar i d'encarrilar... et dono tota la raó... el tro no sé si el tinc, a vegades potser és el que em falta per acabar d'encarrilar-ho tot.