dilluns, 3 de març de 2014

1-3-14.- 7 tarda.- JORNADA INOBLIDABLE. PRESENTACIÓ LLIBRE DE Mºª TERESA CASTELLÓ BOU, LA DONA PAGESA DE LA RIBERA D'EBRE DES DE LA GUERRA CIVIL FINS A ELS ANYS SEIXANTA.


La veu de l'Anton.


I es va fer la calma... el batlle dava la benvinguda..

. i s'obria un parèntesi de llum...

 aclofant un fill nou del poble...

 Un LLIBRE que sense rancúnia,

explica penes i dolors i alegries d'una dona ...

 Quanta excelsitud impresa en record del record... !!!.-Anton.






 i em tocava a mi a llençar la proclama, ni cor ni veu fallava... 


i el sentiment de la veritat feia presencia inundant l'estança...

 Ai, meravelles de la pensa i el sentiment quan s'uneixen i s'agermanen..

i esclofollen la veritat anorreada... .-Anton.






i el collaret arribava ...

les flors perfumant l'últim gest de la paraula...

 Entrava el joiell triomfal a les mans de l'autora

 com si donés gràcies per aquell fill-llibre que havia parit

 i ara se li posava el nom ...

la seva carta d'identitat amb que circularia


 per les mans de l'avidesa de conèixer

 fins a l'intern de la seva nissaga... 

Gràcies, Teresa, Gràcies, LLIBRE , fill de la terra... .- Anton.

.....................

( Em sap greu no disposar de  fotos de l'actuació de Biel  )

(Aquí un moment de l'actuació de Biel Pubill ).



Gràcies contertulians Biel  i  Josep Mº 

Els dos, per separat, han obert ales de papallona

i han seguit un seguici de vol

per narrar, explicar, entrar en el sentiment,

pormenorizar...

Quant de detall en la seva veu...!!

Un treball de culte a obrir els paràmetres

que poden tancar la comprensió

fent-ho entenedor...

Mestres del dir dominant l'escena...

Gràcies de nou, amics... !!!

.--Anton.





En la joia d'immortalitzar el moment...

El goig estenia la pàtina de quietud...

 Perquè cridar de veu si és l'intern que no calla... ?

Anton.





Havia passat tothom per la vicaria...

 La firma del contracte ... 

Teniem un LLIBRE de les nostres persones-dones...

 i tots volíem fer el petó que sexella l'estima...

 Els caramels son a la boca dels plaents assistents...

Quantes abraçades dilectes... !!!

 Aquí venia verificat, computat, el certificat de naixement  

del treball immens de la Mª Teresa... 

Hores i hores  de pensar en el fill des de que un dia

allà al seu LLACOSTERA de l'ànima

una mare i dues avies havien inculcat 

aquest amor a la Terra i a la seva espècie més sacrificada :

LA PERSONA ... DONA. .- Anton.

-----
Comiat : La Ribera d'Ebre, tant massacrada, reviu i vol aixecar vol

amb fets com el de la Mº Teresa Castelló....

Una recopilació del sentir de trenta dones del lloc, que amb la partitura

de l'autora posen  la lletra al seu cant i com a tiples, soprans o contralts

formen, individualitzades o en conjunt una CORAL que canta i clama els seus 

drets.... Que el just anhel sigui amb vosaltres, com jo vull per a mi com a 

persona... Anton



La serenor de la dedicació exclusiva, intransferible...

 Quan un voldria entrar dins l'arcà i fer-se llibre

 i obrir com papallona ales i volar

 i sentir el concert de trenta dones

 baix la batuta de la Teresa...

 Quanta felicitat es pot resumir en un instant!!!...Anton.

AGRAÏMENT

AGRAÏMENT a la persona que ha mogut en mi la tecla per que assistís actuant 

en aquest acte . Ella m'ha tret de la capsa, per mi, difícil de sortir-ne sol. ella 

ha fet el miracle.... GRÀCIES, MONTSE MASIP. 

i fins les fotos son seves .- Anton.-T.E.

















2 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...


Te escuché a través del blog de Pilar y me gustó mucho tu presentación, cuando vaya por España intentaré conseguir el libro.
Un abrazo

Pilar ha dit...

El que fas ho fas bé, Anton. Això és sinònim detenir cura i molta feina.
T'admiro profundament. Endavant! :-)