divendres, 7 de març de 2014

FILETS FINS... aquarel·la

Ahir, per la nit desfullarem  pensament  enlletrats en conversa amiga.
Gràcies, persona que implantes l'amistat com a bandera del teu fer.
Desfullem les paraules i fem-ne lletres cordials
que com a cordial beure'm a glopet de diàleg.
Entrenem-nos per el dia de la PERSONA-DONA
que siguin reconegudes en el més íntim dels cors humans. T...i Anton.
........................
8 – 11 – 12
Filets fins
que busco en tes pestanyes,
Pals majors de tes barquetes
que en teu mar d’ulls vibren
navegant esperançat viatge.
Filets fins...
Percaço el preu impagable
de tenir-los prop com ancoratge
on beu clarors entusiasmades
ma mirada ofegant-s’hi
amb silent entusiasme.
...........
.Què espero?
Navegarem l’immensitat
no triguis. 
Mans i llavis calents
seran nostre embolcall.
No triguis.
tindrem el zèfir bressolant que empara
i canti el vers que em cal.
No triguis...!!
...............................
Ahir dos cossos junts...
Avui, esperits caminant,
No triguis.........

2 comentaris:

Carme ha dit...

Preciosa la introducció i preciós el poema.

L'amistat és un dels tresors més grans de la vida... l'altre, per descomptat, l'amor.

xavier pujol ha dit...

Persona-dona. Amiga dona. Estimada dona. "No triguis"
Quina intensitat de sentiments.

Fita