divendres, 21 de març de 2014

HEM DIT MAI T'ESTIMO ?... boli ràpit


Des de menut l’havien besuquejat
I galtes i cabells i llavis els duia plens
i a demés el so harmoniós del T’ESTIMO
era font a seva vora donant aigua...
No es preocupà gaire, mai...
Ni el contestava, el deixava en sa melodia
que a orella rebotava i es perdia...
Per què contestar mai, mai, si sempre
el sobrepassaven amb apassionament?

Un dia el sol no va obrir escletxes de llum,
La pluja quedà en la nuvolada...
Els calzes de les flors plens de rou...
El t’estimo de l’abellam no xuclava pol·len...
Les lluernes i grills per la nit
no feien llum ni sincopaven ric, ric en l’oïda...
Reflexionà, es donà compte, es preguntà...
he contestat  mai a l’orquestra del T’ESTIMO ?
Considerant el greuge...
un crit fort sorgí alhora de cap i cor seu
i el sol espetegà d’entre negra nuvolada
i contempla de nou l’estima
en les fulles caigudes del seu arbre
mentre el ventijol li remenava el cabell
amb dits bellugadissos que mai, mai,
però mai abans havia percebut...
Hem dit mai a l’altre T’ESTIMO ?

DE REBAIXES   14.- ANTON.-T.E..- 21-3-14

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Mai diem prou vegades "t'estimo" a la persona que estimem.

Fita

Carme ha dit...

Això sí que no m'ha costat mai... dir t'estimo, a les persones que estimo... i teniu raó, mai ho fem prou.