ÉS LA NIT... boli ràpit

5 – 9 – 7 – 12

És la nit. Un fanal fueteja clarorada.

Dins del cor les papallones surten

a batre ales i cos nu en el cristall.

Xineses formes cauen en carreu del carrer

i la quietud no les deslloriga.

S’extenuen les falenes i cos i ales nus

reboten mortes en el peu del fanal encès.

Altar de misteris, un grill romp crit

i la nit pren cura d’estorat silenci

que l’insecte ha desballestat com roda

xirriona que vol arribar a la claror.

En el finestral una enamorada clama a la llum

per que desperti a Selene que dorm

en els coixins d’uns núvols negres.

DE REBAIXES 12.- ANTON.- T.E.-9-7-12