dimarts, 25 de març de 2014

TORNEM A ESMALTAR ELS CARRERS.... FOTOS MONTSE MASIP



Com que faig requisa dins dels escrit que al llarg del temps han embrutat
lloc net posant-hi pensaments, realitats que vivim, ha fet cap davant meu
aquest que n'és com un clam del esmalt del carrer que ara alcen per posar-n'hi un altre.
Quan va tenir lloc el que ara es canvia el senyor batlle en reunió al poble ens va fer saber
en aquell temps tant llunyà que ... ENS ESMALTARIA ELS CARRERS...el canvi del fang argilós va portar neteja a tot l'entorn...
Encara que un veu la bona intencionalitat del fet que tenim ara a molestar-nos amb sorolls de màquines, i privació de lliure anar per l'ESMALT, hi han imperiositats que no es poden negar 
i em de deixar les molèsties apart i veure la necessitat del fet. Aquest trenet que avui poso ja té dies, però em sembla adequat per ressaltar l'actualitat. Sempre he pensat que l'humor és com la sal o sucre, vi o aigua, pa o coca que sempre l'hem de tenir present per solucionar greuges que de vegades ens molesten, i és que res, podem comprovar que és etern en nostre viure.
ANTON.- T.E.  22-3-14 .- FOTOS MONTSE MASIP.
Anys enllà revestiren el carrer.
Sotanes i faldetes cobriren la terra
-mantell assegurat de per segles-
I la bellesa de l’empedrat clamava
amb  esgarip de joia al cel fustigant-lo
-Ja pots ploure ara i llençar reble
contra mi... Et destruiràs. Jo guardaré
el caliu del panal que segur em suporta -.
El cel tenia temps. Podien passar núvols...
-esgarrifança de rufagades cruels
o solanades de foc de juliol orgullós
res li faria sospirar cap neguit -.
I va seguir pensant en infiniteses.
Fins carros i mules, rodes i ferradures
deixaven seu ferro, tribut de pas.
Es cansaven les lloses de oir converses,
olorar pixum de gat i gos i tifes de ruc.
L’enllosat cuidava de la canalla...- No rellisquis -
Entrava davall faldilles: - Bona cuixa tens -.
Absort en sa ventura ningú li fregà nassos.
Fins que un jorn la vara de l’alcalde digué:
-Moltes lloses xafades son cau d’epidèmia
i convé renovar el llosam  que s’ha fet vell -.
Així l’orgull s’aplana. El diner camina
i si no circula tot se’n va al carall.
Destruïm per construir... Què estimem?
Tot es fa vell quan el diner sura...
Quan escasseja.... quan en falta...

Per què desenllosàrem el carrer ?
DE REBAIXES  11.- ANTON.-T.E.  27 – 10 – 11