Es despullà de
totals perjudicis
I s’endinsà dins
seu.
No el va rebutjà
l’intern
i allí es posà a somniar.
Despullat, de que servia
el vestit ?
Així viuria sense
complexos,
no li feia falta
l’envoltori
que no tapava mai
res,
ja que tot
s’endevinava.
Sortí al carrer
sense careta
i no s’estranyà
que tothom
n’hi feia cas,
però el tractés
amb displicència,
amb bon gruix de recel.
Què volia aquest
ensenyant-ho tot ?
El veien autèntic
?
La seva parla era
creïble
Fins sortia del
cor sincera.
Ell, aleshores, es
sentí feliç,
I els altres ?
- Despulleu-vos –
va dir-
i us vindrà com a
mi, la concòrdia.
Ensenyeu la
realitat vertadera arreu.
De què serveix la
pell de corder
Si brolla la veu
de la mentida ?
DE REBAIXES 13.-
25-10-13.- ANTON.
3 comentaris:
Doncs vinga, Anton, despullem-nos! En pro de l'autenticitat i en contra de la mentida, val la pena intentar-ho!
Una forta abraçada!
Llegir-te és com un bany d'autenticitat. Au! despullem-nos!
Una abraçada.
Ser autèntic costa... per molt que un s'hi esfor-s'hi sempre hi han rateres que ens enganxen. a més ens hem de salvar de la nostra mentida i de la que ens venen... tot és molt complicat, ara crec que els que s'haurien de despullar de veritat i ensenyar-nos la veritat total, se'n guarden per no perdre ...tantes coses que hauriem de deixar... Anton.
Publica un comentari a l'entrada