divendres, 25 d’octubre de 2013

ES DESPULLÀ DE PEJUDICIS... aquarel·la


Es despullà de totals perjudicis
I s’endinsà dins seu.
No el va rebutjà l’intern
i  allí es posà a somniar.
Despullat, de que servia el vestit ?
Així viuria sense complexos,
no li feia falta l’envoltori
que no tapava mai res,
ja que tot s’endevinava.
Sortí al carrer sense careta
i no s’estranyà que tothom
n’hi feia cas, però el tractés
amb displicència,
 amb bon gruix de recel.
Què volia aquest ensenyant-ho tot ?
El veien autèntic ?
La seva parla era creïble
Fins sortia del cor sincera.
Ell, aleshores, es sentí feliç,
I els altres ?
- Despulleu-vos – va dir-
i us vindrà com a mi, la concòrdia.
Ensenyeu la realitat vertadera arreu.
De què serveix la pell de corder
Si brolla la veu de la mentida ?
DE REBAIXES 13.- 25-10-13.- ANTON.

  

3 comentaris:

Galionar ha dit...

Doncs vinga, Anton, despullem-nos! En pro de l'autenticitat i en contra de la mentida, val la pena intentar-ho!
Una forta abraçada!

Carme ha dit...

Llegir-te és com un bany d'autenticitat. Au! despullem-nos!

Una abraçada.

rebaixes ha dit...

Ser autèntic costa... per molt que un s'hi esfor-s'hi sempre hi han rateres que ens enganxen. a més ens hem de salvar de la nostra mentida i de la que ens venen... tot és molt complicat, ara crec que els que s'haurien de despullar de veritat i ensenyar-nos la veritat total, se'n guarden per no perdre ...tantes coses que hauriem de deixar... Anton.