dilluns, 5 d’agost de 2013

EN EL FREU... boli ràpit


4.- En el freu, just canal de llustre i lleure,
els dits recorren el camí de sorra pell calma
on les dos dunes prosperen seu viatge...
Tremoloses al toc, sospiren deutes
agraint ses carenes el suau frec
i en el punt àlgid, petó de cercle màgic,
formiguegen com ocells amb becada
la tendror que esclata  sagnant deliris...
Els dits parlen llengües delicades, fines
I en seu rosari repassen altiplans i baixades,
reviren i sostrauen harmonioses melodies,
mentre la ma sosté el vaivé de la carícia...
El paroxisme esclata en la vallada
on els camins que trepitgen gemes diacrítiques
es veuen exaltades, sana elegància,
per l’ham del desig que tot ho roba

i per on circula omple de goig amb sa parla.
DINS LA BOIRINA.- 5-8-13 .- ANTON