diumenge, 4 d’agost de 2013

EL REFREC DE LA MA ESTASSAVA...boli ràpit


3.- El refrec de la ma estassava
la bardissa oferta del seu jardí.
Ella, curosa, sospirava lleument
amb gust la delicadesa...
El pas dels dits, pastís melós, s’acollia
en un preludi de cant d’ocell.
La sedosa pell es complauria
amb la paraula, esborrall que s’hi escrivia.
Tot l’anhel primigeni del desig entrava
en el místic vaivé, balanceig de goig...
I les cortines flotant en el buf d’aura,
allà en el vidrieral obert, fregaven

imitant l’escrit nebulós de mans dilectes.