dimarts, 6 d’agost de 2013

LA PORTA ENTREOBERTA... boli ràpit


5.- La porta entreoberta
a pas de llum
lliurava  l’entrar de l’estança.
Dins del llit ajocada
entre vànova i llençol,
mig dorm
l’esperança.
Finestral obert
cortinatge movent flux
i la llum de lluna blanca
com cuixes obertes
saluda amb sa presència
i es remesa a capsal de llit.
La nit calla,,,
L’ull és esperit
que amaga l’encontre
dins del pit.
Espera llarga...
Vol d’ocell, pensament de l’ànima,
rosa vivent per on vindrà el desig

llum de lluna blanca.

1 comentari:

Mari-Pi-R ha dit...

Muy bonito tu poema, feliz día y que descanses por la noche.