diumenge, 3 de febrer de 2013

SANTA ÀGUEDA..- UN DIA ESPECIAL.



UN DIA ESPECIAL
Avui, aquí a la Torre de l'Espanyol les senyores cel·lebren la festa de santa Àgueda. Missa, un bon dinar i per la tarda un bon esbarjo al local de tot el poble. En la data que figura, vaig escriure aquesta proclama de l'alcaldesa, per que això sí, queda nombrada una alcaldesa per tot l'any, encara que només exerceixi aquest dia a ple dret. D¡aquesta manera es van suc·ceint els mandats que recau en la persona - dona, més votada. Anton.
DISCURS DE
   L´ALCALDESA.-Sta.Àgueda.99

Ai, Santa Àgueda gloriosa,
escolteu-ne aquest concert
de les dones de la Torre
que volen vostres consells.
Sieu lloada, patrona,
beneïda en tot instant
com excelsa mare i dona
del nostre protectorat.
Ajudeu-nos en les cuites
de portar-ne els pantalons,
doncs, si a ELLS deixem manar-ne
no ens quedaran ni els mitjons.
L'any passat, a gust, em féreu
alcaldessa per un any.
Avui, la vara retorno
per posar-la en noves mans.
M´he cuidat de dos cossetes
que no podem descuidar:
els balcons i la cuineta
d´exclusiva propietat.
Amb prominent balconada
i el caminar ben subtil
atontarem al contrari
i el farem el nostre amic.
La cuina, la cuina, noies,
no la descuideu pas mai,
és l´arma, la més secreta
que els deixa bocabadats.
Allí els canelons s'hi couen
i ,de cuixa, l'estofat,
i es per sucar el melindro
si és a punt el xocolat.
Xiulets i faves pelades,
al maig les tindrem als dits
que bones son estofades
o bullides al topí!!
Espàrrecs  curtets i dobles
que entrin a boca finets,
pastanagues ,xirivia
i escarola de cerrell
Teniu sempre a la fruitera
dos pomes, dos sandinyets,
que pugui triar-ne alhora
agafant-ne el punxonet.
el "plàtano" que no hi falti
ni verd ni massa groguet
que qui quan el peli
en trobi la carn al pel
i quan els llavis se’l mengin
tingui el gust que desitgem
De fresons i de maduixes
poseu-les amb nata i mel
i el yoghurt que es regalimi
o amb la palla el xuclem.
Natilles, cremes dolçetes
sucadetes amb neuló
i el flam que sigui ben tendre
i es desfaci als llavigons
No descuidem tomaquetes
carbasses i pepinam
doncs, l'hortalissa en la cuina
no ha de faltar-hi pas
El bacallà que es dessali
la sardina be fregiu
i al rap traieu-li dentoles
no esgarrapi quan l'obriu.
si voleu fer-ne paella
el musclo hi dona bon gust
i la gamba i llagosta
amb all i oli per damunt
Amb de fer també salsetes
de la classe que vulguem
ametlló ,sal oli i pebre
al morter ho posarem
i Ell que treballi en la salsa
amb el picador de sal
remenant la morterada
i l'ametlló repretant.
Amb la cuina preparada
neta i polida serem
les "mandamases" per sempre
i de genolls els tindrem.
Així ,doncs, em despedeixo
d’alcaldessa per un any
i estola ,birret i vara
la retorno per més guanys
Ai, Santa Àgueda, gloriosa
concediu-nos gran honor
que les dones de la Torre
tinguem sempre fe en Vós.

2 comentaris:

Galionar ha dit...

Anton, em sembla a mi que Santa Àgueda, després d'escoltar aquest poema, devia fer tots els possibles per tornar a la Terra en forma de dona una altra vegada, per dos motius diferents:
1- Per poder menjar totes aquestes viandes que tan temptadorament descrius.
2- Perquè es moria de ganes de cuinar-les ella mateixa i gaudir després de tots els mascles que es rendirien als seus peus.:)
Que tingueu una bona festa a la Torre de l'Espanyol i una abraçada ben forta!

Mari-Pi-R ha dit...

Muy curiosa la fiesta de santa Águeda, la verdad que nunca había oído hablar de ella, un menú muy espléndido para alcanzar lo pedido, un feliz domingo