dissabte, 20 d’octubre de 2012

TRENETS DEL 94.... boli ràpit



Faig requisa d'escrits que no trobo en l'ordinador i que per ximpleses
 de l'atzar els conservo en escrit  a màquina, d'abans de tenir aquesta joia
del P.C. i m'han fet pessigolles i els hi dit, doncs ara com a càstig a la xarxa i que us vegi qui sigui ben despulladetes, Les acompanyo amb un tapuixets de boli ràpit per que estiguin contentes.Anton

2.- 94.-Volia comprar llengua
i li varen donar paraules.
Amb les orelles de porc
-paperines de carn i corna –
l’acontentaren.
Paraules al aire ...!!
Llengua i orella.
Si els parlen i no escolten,
com creuran els que no parlen ?
Com ho faran els que manen ?
..................

3.- 94.- Era un ser home
geomètric pensant...
Quan mirava un somriure
de donzella, deia :
-Quin somriure horitzontal !!
L’atzar el portà a la platja.
sorra nua, els cossos igual...
Barrinava dins d’ell l’erotisme,
ensopegà sa mirada
amb el somriure vertical... !!
La salabror de l’aigua i arena
se l’emportà
a un tancat edifici
on els gots feien dring – drang...
Se li aparegué la nuesa
obrint  la cortina
-cilindres i esferes –
jugant al billar.

Abans d’ell nàixer, ja se sabia
que de somriures geomètrics...
es pot triar.

3 comentaris:

esborrall ha dit...

Tant se val l'edat que tinguin els teus trenets. Van néixer amb una aura d'actualitat, difícil d'esborrar. Aquest és el teu segell, Anton; la personalitat de la teva escriptura, tan difícil de confondre.

Carme ha dit...

Els teus trenets, no van despullats, no, van vestits de somriures... sempre amb el somriure posat.

rebaixes ha dit...

Aquí ja havia començat a treure'm del damunt allò de la rima i el contatge sil·labic, que no sé per que m'empaita i quan em dong compte ja hi torno,ihi han vicis que ... no sé si és la musiquet que em sento a gust..
i també que un trenet és un trenet i un poema... deixa'm agenollar i demanar perdó...
la pluja d'avui m'ha rentat el cabell, poquet i curt i sembla que l'humor prospera. anton.