dilluns, 22 d’octubre de 2012

M'HAN VENUT A CRÈDIT LA VIDA...boli ràpit


45.- M’han venut a crèdit la vida.
No se quan ha de durar eixa garantia.
Jo vaig cremant etapes hora i dia.
i pago el deute de ma fugida.
Tinc sempre el temps damunt que apunta
obligacions i deures amb prestesa
i no té ni la noble delicadesa
d’eixugar mon front que la suor unta.
He caigut de cap en sa usura...
Per un poc de temps, que no em precisa,
hem cobra al contat tota la missa
i hem maltracta son tic tac i m’apura...
M’ha hipotecat a segons ma existència...
Sols la mort pot lliurar-me de sa indecència
.............             ................
Si mato el temps
no hi haurà temps.
El crèdit vençut
des del primer minut.
Lliure. Ni hores ni segons.
Viure. Fora anar de genolls.
I el treball
al carall.
No cal pagar pistrincs...!!!
I això fins l’infinit.
....................................
El meu contrari és el temps
que crea mon desconcert.
..................................
En la  conversa, ja és ben cert,
de què parlem
quan res sabem...?
Que ens socorri el TEMPS !!!

4 comentaris:

Carme ha dit...

Caram, Anton, quin boli ràpid més preciós!

Això de matar el temps, m'ha fet somriure... una expressió tant coneguda amb un sentit literal.

I és ben cer t que parlem, parlem i res no sabem!

rebaixes ha dit...

Anem justos de temps...
Que farem amb aquest temps...
Dona'm temps...
Si no canvia el temps...
No hi som a temps..
Refot del temps...
Encara hi som a temps...
..................
I quantes en sortirien de frases fetes que tenim i les esclafollem i ens lliurem... de molt i molt, parlant del temps. Anton.
------
Agafa el boli, Carme, i tu que del dibuix en fas un honor, i prova com transformes un paper blanc en una visió de quelcom que t'agradi... i la transformació és ràpida.
Mira em poso la musica de YOU TUBE i no acabaràs les visions, quan em sembla paro i... a menjar faves...
Què t'he de comptar, insigne dibuixanta i pintora, però és com això del temps, passar el temps no ho sembla tant si deixes fet un producte encara que sigui un nyap...Sempre penso, l'altre serà millor.

Pilar ha dit...

És un bon recurs parlar del temps, i matar-lo, i deixar-lo córrer. i mirar de no perdre'l, i no deixar que t'agafi, i deixar que voli...Fins que s'aturi...O potser som nosaltres qui ens aturem?
El boli ràpid una meravella.

Mari-Pi-R ha dit...

Hay veces que uno siente que ya no tiene crédito de tiempo pasa volando y se pierde como el que juega con él, así es la vida. Tus dibujos siempre tan buenos, saludos.