dimarts, 23 d’octubre de 2012

DEL SILENCI... boli ràpit





No vulguis el silenci inescrutable.
Parlem de silenci consentit.
Del que sabem el que proposa,
Del que sabem el que voldir
Per que calla... i aten,
O si no, sabem que hi ha
Dins del silenci ?
Deu ser com aquell JO
Que no deixem veure,
Que jamai descobrim.

3 comentaris:

Carme ha dit...

Tens molta raó, en explicar les dues menes de silenci! Potser més de dues i tot!

Gràcies, Anton!

montse ha dit...

M'agrada aquest silenci que parla.

esborrall ha dit...

Venim del silenci i ens hi arraulim quan tot està dit o ens hi queda molt a dir. Les dues cares de la moneda de la mudesa.