No vulguis el
silenci inescrutable.
Parlem de silenci
consentit.
Del que sabem el
que proposa,
Del que sabem el
que voldir
Per que calla... i
aten,
O si no, sabem que
hi ha
Dins del silenci ?
Deu ser com aquell
JO
Que no deixem
veure,
Que jamai
descobrim.
3 comentaris:
Tens molta raó, en explicar les dues menes de silenci! Potser més de dues i tot!
Gràcies, Anton!
M'agrada aquest silenci que parla.
Venim del silenci i ens hi arraulim quan tot està dit o ens hi queda molt a dir. Les dues cares de la moneda de la mudesa.
Publica un comentari a l'entrada