23 – 5 – 12
Farcit de ton mirar m’aplano,
genoll de cella que acata ordres.
Sona ta veu, rosari que acompanyo
dena a dena, dits entre les cordes.
Ulls i veu em tenen, m’aclaparen.
Llum i musica m’inunden d’alegria
i en l’èxtasi en meu intern disparen
la joia que voldria dia a dia.
2 comentaris:
Quan l'amor és a dins, tot esclata.
Si ho tens a dins, Anton, i et surt amb paraules tan boniques...
Publica un comentari a l'entrada