dijous, 24 de maig del 2012

SOLEDAT I QUIETUD ... acrìlic



23 – 5 – 12
Soledat i quietud no son mateixa cosa...
Recullo els papers que eren escampats
i en la disbauxa de fulls sempre hi trobo
l’alè del teu ressò, paraula, dolç traç.
Tinc la quietud que ara tu no aventes
quan pas segur caminava amb neguit,
ara la soledat em té tancat el llibre
i sols mirar les tapes no em dóna el seu crit.
Ara tot calla, tot silenci.
Recullo poc a poc les fulles
que es calmin els meus dits.

2 comentaris:

Ramon ha dit...

Soledat, quietud, neguit, silenci, calma...que ben tractades estan aquestes paraules en el teu poema. M'agrada molt.
Gràcies per compartir-lo.

Joana ha dit...

Amb tota aquesta quietud hi pintes els colors del silenci Anton, amic...una abraçada!