diumenge, 1 d’abril de 2012

DES D'ON NO BUFEN ELS VENTS... aquarel·la



1 – 4 – 12 –
Des d’on no bufen els vents
sempre miraràs el bo
per triar-ne ta conquesta.
Viuràs, persona de la terra,
encara que ta flor es marceixi
per que el sol ja crema,
però l’aigua et reviu.
Ens queda teva llum,
claror que espargires
i s’allotja present en tot quant feres.
No marxes, si no que arribes
com catúfol que desaigua
per regar la teva sínia.
( A l’oncle Juan que ens ha deixat...)

3 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

Aunque la flor se marchite el sol vivirá en ti y te calentará en los días fríos.
Un feliz domingo

M. Roser ha dit...

Ho sento Anton, quan tot comença a reviure amb la primavera, alguns companys de vida se'n van...ironies del destí.
Preciós el ram.

Roser TR ha dit...

Hi ha coses que m'enamoren. D'entre totes la poesia i l'aquarel.la i ambdues les trobo en el teu blog. És un plaer visitar-te.