dimarts, 3 d’abril de 2012

ES FA FOSC... boli ràpit



3 – 4 – 12
Es fa fosc
amb la tendresa
de les últimes llums.
Inunda el cel
el revoloteix del ocells
que clouen la seva hora
amb el quiet ventijol
que besa galtes
i acarona cabellera.
Es fa fosc
com si la pensa callés
emmudint en son dir 
altra volta inquiet...
s’arreplega un silenciós
retrocés de la claror
en els colors ataronjats
lúcids de final de vivència.
Es fa fosc
en el camí de retorn
a cada peuada anía
un deix de quietud
dins el meravellós silenci

1 comentari:

Mari-Pi-R ha dit...

Que la oscuridad no te aflige, que ella te ayude a los recuerdos del pasado.
Un feliz día Anton